El FIC-CAT dedicarà l’eix temàtic de la seva 19a edició al so cinematogràfic, un element essencial del llenguatge audiovisual que, sovint sense que en siguem conscients, determina com percebem una escena, interpretem les emocions dels personatges i ens endinsem en una història.
El 2027 es compleixen cent anys de l’estrena de The Jazz Singer, una pel·lícula que va marcar un abans i un després en la història del cinema i va obrir les portes a una nova manera d’explicar històries: amb la veu, la música i els sons integrats a la imatge.
Estrenada el 6 d’octubre de 1927, dirigida per Alan Crosland i protagonitzada per Al Jolson, va esdevenir una fita en la incorporació comercial del so sincronitzat al cinema. Fins aleshores, les projeccions ja podien anar acompanyades de música en directe i altres efectes sonors, però les noves tecnologies van permetre integrar les veus i els sons enregistrats en l’experiència cinematogràfica. El seu èxit va accelerar la transformació de la indústria cinematogràfica.
Cent anys després, el so és molt més que un complement de la imatge: és una eina narrativa i expressiva que construeix atmosferes, defineix personatges, crea expectació, suggereix allò que no veiem i intensifica les emocions. La tensió d’un silenci; un soroll llunyà que anticipa un perill; una melodia que evoca un record o que transforma completament el sentit d’una escena. El so també dona profunditat i versemblança als espais, ens situa en un temps i un lloc determinats i ens permet imaginar què passa més enllà dels límits de la pantalla.
Un univers de sons que dona vida a les històries
La banda sonora d’una pel·lícula, que engloba la combinació de música, diàlegs i efectes de so, és el resultat d’un treball creatiu i tècnic que comença durant el rodatge i continua al llarg de la postproducció. Hi intervenen professionals de diferents especialitats que enregistren, creen, seleccionen, editen i combinen els elements sonors fins a construir una experiència coherent amb les imatges i les intencions de la direcció.
Una part del so s’obté directament durant el rodatge. És el so directe, que inclou principalment els diàlegs i les veus dels intèrprets, però també els sons ambientals i altres elements que es produeixen en l’espai on s’enregistra l’escena. El treball de l’equip de so consisteix a captar aquestes veus i sons amb la màxima qualitat possible, tenint en compte les condicions acústiques de cada localització i les necessitats de la producció.
Tanmateix, no tot el que escoltem en una pel·lícula s’ha enregistrat durant el rodatge. En la postproducció es poden netejar i editar les veus, corregir problemes de gravació o tornar a enregistrar diàlegs en estudi mitjançant tècniques de postsincronització. També s’hi incorporen efectes sonors que reprodueixen o amplifiquen accions, moviments i fenòmens de tota mena. Alguns es recuperen de biblioteques de so; d’altres es creen expressament per a la pel·lícula.
En aquest procés, el foley té un paper especialment interessant: consisteix a recrear en estudi sons tan quotidians com unes passes, una porta que es tanca o un objecte que cau a terra. Són detalls que contribueixen a fer creïble l’acció i que, malgrat que sovint passen desapercebuts, resulten fonamentals per donar textura i realisme a les escenes.
A aquests elements s’hi afegeixen els ambients sonors, com el vent, la pluja, el trànsit, el murmuri d’una multitud o el cant dels ocells; que ajuden a definir l’espai i el context de la història. I també s’hi incorpora la música que aporta una altra dimensió expressiva: pot acompanyar les emocions, reforçar-les, contradir-les o convertir-se en un element narratiu per si mateix.
Finalment, en l’edició i la mescla de so, tots aquests components s’organitzen, s’ajusten i es combinen per aconseguir l’equilibri desitjat entre diàlegs, ambients, efectes i música. És aquí on es defineixen les intensitats, els silencis, les transicions i la perspectiva sonora de cada escena, fins a donar forma a una banda sonora que dialoga constantment amb la imatge.
Escoltar el cinema
Amb aquest eix temàtic, el FIC-CAT vol posar en valor la feina dels professionals del so i explorar les múltiples possibilitats expressives d’un dels grans pilars del llenguatge cinematogràfic. Una oportunitat per descobrir els oficis que hi ha darrere de cada banda sonora, entendre com es construeix el paisatge sonor d’una pel·lícula i reivindicar la importància de tot allò que sentim quan mirem cinema.