Àlex Gorina

Neix el 7 de desembre del 1952 a Barcelona. Aficionat al cinema, la literatura i les arts en general, estudia als Jesuïtes de Sarrià, branca de Lletres, i més tard Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Bellaterra, primer a Sant Cugat.

Viu a Paris uns anys on descobreix el món del cinema i col·labora a la revista “Fotogramas”, també al “Consultorio de Mr. Belvedere” amb el pseudònim “Un gorila que no es Morgan disfrazado”.

Després del servei militar a Melilla, accepta la proposta de Jaume Figueras i Antoni Kirchner per incorporar-se a l’equip del “Cercle A” de Barcelona, que programa les sales de cinema d’art i assaig en V.O. subtitulada, com els Capsa, Alexis, Casablanca, Maldà, Céntrico i altres. Durant 15 anys comparteix una política d’estrenes que presenta per primera vegada els grans autors del cinema jove durant la Transició.

Diversifica les seves activitats, sempre en l’àmbit cinematogràfic, fent de crític de cinema a publicacions com “Fotogramas”, “El Noticiero Universal” i altres, però especialment a la revista “Guia del Ocio” des del primer  número que es va publicar l’1 de desembre del 1977.

Comentarista de cinema i col·laborador del “Cinema 3” de Jaume Figueras, i també uns anys al “Com a Casa” de Mª Pau Huguet. Més endavant crea i presenta els programes de divulgació “Klaatu Barada Niktó” sobre cinema fantàstic, i “Nous Clàssics”, sobre grans títols del cinema contemporani, a TV3. També el “Cinema 100” i “Ni blanc ni negre”, fent tàndem amb Jaume Figueras.

A partir del 2009 dirigeix i presenta el programa “Sala 33” al 33 de Televisió de Catalunya, amb l’encàrrec de divulgar el cinema català actual. En el programa es dona la paraula als autors i equips artístics de les pel·lícules emeses. El programa finalitza l’any 2017.

Recentment, es van emetre a TV3 amb gran èxit d’audiència, els 7 primers capítols de la docu-sèrie “La gran il·lusió-Relat intermitent del cinema català”, de la que ha estat el promotor, i co-director amb l’Esteve Riambau, co-produida amb Filmoteca de Catalunya per fer la primera narració de la Història del cinema a Catalunya en un mitjà televisiu. Queda pendent la producció dels 7 capítols de la segona part.

Paral·lelament, havia estat cap de premsa del Festival de Cinema de Barcelona dirigit per José Luis Guarner, i al 1984 s’incorpora a l’equip del Festival internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, on va ser successivament cap de Premsa, cap de protocol i sots-director. L’any 1994 accepta la direcció del Festival fins 1998, anys en què es vertebra la professionalització d’un esdeveniment fet abans per amics, i s’inclouen definitivament els espais destinats al Cinema Català.

Autor dels llibres “L’arxiu secret d’Augustus Blom” i “John Huston també era dona”.

Professor d’Història del cinema al Estudio de Cine de Barcelona a partir del 2006.

 Col·laborador habitual de la revista “El Temps” durant 20 anys.

Pel que fa al món radiofònic, es va iniciar de la mà de Fernández Abajo a Radio Peninsular de Barcelona, primer com a col·laborador i, més tard, realitzant el seu programa de cinema. A continuació intervé una temporada fent crítica de cinema a Radio Juventud de Barcelona.

Cinc mesos després de la creació de Catalunya Ràdio, va acceptar formar part del programa Magazine “El cafè de la lluna” de Toni Moreno com a crític de les estrenes de cinema. Mai més ha deixat de treballar per l’emissora. Seguirien després programes com “Esmorzar amb diamants”, la presència constant als Informatius de la casa, i la cobertura de festivals com els de Sitges, Berlín, Venècia, Sant Sebastià i Canes, des de 1986.

Va crear i presentar programes com “Buffet Lliure”, “Això és Hollywood” i el monogràfic sobre música de cinema “L’Audiovisual”, aquest per a Catalunya Música i que encara s’emet a Catalunya Ràdio.

També “l’Amènic”, magazine de tarda diari sobre el món del cinema i les arts escèniques, durant tota l’existència de Catalunya Cultura.

També ha estat responsable dels programes especials tradicionals sobre els premis Oscar, els premis Gaudí, els premis Butaca i els premis Goya, en diverses etapes dels mateixos.

Però el programa fonamental d’aquesta trajectòria ha estat i és “La Finestra Indiscreta”, des de l’any 1986 sense interrupció, fins al 2024. 

Guanyador de 8 premis Butaca al millor programa de difusió cinematogràfica per votació popular, i del premi a la trajectòria professional a la 7ª edició dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya (2007), així com el premi Angel Fernández Santos a la millor trajectòria professional en l’àmbit de la divulgació cinematogràfica, de la Mostra del cinema llatinoamericà de Lleida del 2008, i així com el premi Honorific de Comunicació de Radió Associació de Catalunya...

Una experiència diferent va ser la d’auto-interpretar-se en l’obra de teatre WATCHING PEEPING TOM, dirigit per la seva filla Alicia Gorina, que es va representar a l’Espai Joan Brossa i al Teatre Lliure de Gràcia, així com a diversos espais teatrals de tot Catalunya.

També cal mencionar una experiència diferent, com a narrador del CONCERTO PARADISO dedicat a la música d’Ennio Morricone, creat pel músic Carles Cases i la seva banda, amb qui ha fet una gira intermitent i constant per tot el país des de 2018.