Antoni Verdaguer

Professió: Director.

Nascut a Terrassa el 1954, es forma en els ambients del cine-club local i del cine amateur i independent, de gran tradició a la seva ciutat natal. El 1972 obté una beca que li permet cursar estudis a Paris, llicenciant-se en direcció cinematogràfica el 1976.

El mateix 1976 s’incorpora al món professional com ajudant de direcció, director de producció o responsable de càsting de nombroses pel·lícules y sèries per a televisió, treballant amb Eloy de la Iglesia, Antonio Drove, Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Josep Maria Forn, Luc Béraud o Francesco Rosi, entre altres.

Ha dirigit nombrosos curtmetratges, obtenint amb dos d’ells – Un matí qualsevol... (1981) i Parleu després de sentir el senyal (1982) - els premis “Sant Jordi” de la crítica, “Mikeldi de oro” al Festival de Bilbao i “Especial calidad” del Ministerio de Cultura.

També ha dirigit documentals com L’estatut de Catalunya, Patum! o Barcelona i Gaudí; espots publicitaris i vídeos industrials o institucionals; programes i sèries televisives com Vostè jutja, Les claus de vidre o Dones d’aigua; i la posta en escena de l’òpera Nabucco de Verdi.

A més dels següents llargmetratges L'escot (1987), La teranyina (1990), Havanera 1820 (1992), Don Jaume, el conquistador (1994), Parella de tres (1995), Dones i homes (1996), Raval, Raval (2006), Estenent ponts (2007), Cinemacat.cat (2008), Morir sense morir (2010), #Indignados (del 15M al 20N) (2011), Jordi Dauder, la revolució pendent (2012), JMQ, a la recerca d'un somni (2014).

És guionista o coguionista de la majoria dels seus treballs en cinema i audiovisuals i ha sigut coguionista de pel·lícules d’altres directors com Rateta, rateta... de Francesc Bellmunt o sèries d’animació per a Neptuno films (Josep Lluís Viciana).

Ha col·laborat en guions amb nombrosos escriptors: com Jaume Cabré, Jaume Fuster, Vicenç Villatoro, Ferran Torrent, Carme Riera, Emili Teixidor, Jordi Sierra i Fabra, Piti Español, Maria Antònia Oliver, Agustí Alcoberro... És autor també dels llibres Tu si que tens una bona pel·lícula (2001) i Raval literari (2005). També ha impartit classes, cursos, màsters o seminaris diversos a l'Institut de Formació Professional Verge de la Mercè, Centre Calassanç, ESCAC, Micro Obert, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Ramon Llull...

El 2019, tot i està jubilat i apartat un temps de la producció després de problemes de salut, posa en marxa la sèrie documental Terrassenques/Terrassencs. Fins el 2024 dirigeix dotze documentals: Feliu Formosa, la paraula i el gest; Marta Pessarrodona, la donassa poeta; Jordi Estapé, paciència, constància, esperança; Miquel Farré, una vida amb el blanc i el negre; Josep Maria Francino, la música, la ràdio i els Beatles; Terrassa és jazz; i Jaume Cabré, la música de les paraules, entre altres.