L'Alexandra agafa un tren cap al seu poble, la seva terra. I recorda com era viure allí, com es va criar, i com troba a faltar la nena que era abans, sense preocupacions i molt riallera. Fa una carta mentalment a la seva infantesa. En arribar, ella sent que ha madurat i acceptat que tot és un camí en la vida, i que no ha d’oblidar mai d'on prové, que l'ha fet ser com és ara.