La quarta jornada de la 18a edició del FIC-CAT ha estat marcada per la profunditat emocional i la capacitat del cinema per connectar amb la realitat des d’una perspectiva molt més íntima.

El Teatre del Casino Municipal ha obert les seves portes a les sis de la tarda per acollir la projecció del primer documental de la Secció Oficial d’enguany, Indòmita Llum, dirigit per Luis Sampieri. La producció ha commogut profundament els espectadors a través d'un relat poètic sobre la superació i la imaginació, protagonitzat per l'Antu, una nena invident que viatja amb la seva família projectant cinema itinerant per racons oblidats de l'Argentina. La peça esdevé una lliçó de vida sobre com percebre el món des de la pura sensibilitat, construint imatges a la ment allà on la vista no arriba.

Per inaugurar aquesta secció oficial de documentals han acudit els productors de la cinta, Pere Marzo i Raúl M. Candela, els quals, abans de donar pas a la cinta, han llegit un emotiu missatge del director Luis Sampieri, que no ha pogut acudir a la cita de Roda de Berà però ha volgut ser present d’alguna manera a través de les seves paraules.

En el col·loqui posterior a la projecció, els productors han explicat la riquesa del procés de rodatge, com va sorgir la idea del projecte i el repte de capturar de manera tan íntima la quotidianitat de la família. El moment més emotiu de la tarda ha arribat quan han compartit amb el públic un àudio de l'Antu, la Cecília (la seva mare) i el seu pare. A més, Marzo i Candela han revelat un detall fascinant del procés creatiu: L'Antu mateixa va composar la banda sonora del documental, improvisant colze a colze amb el director.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de tarda.

A les vuit del vespre la intensitat de les pantalles ha donat pas a la distensió. Els assistents han fet una parada a la plaça dels Pins per sopar, compartir les primeres impressions i gaudir d'un animat bingo musical. L'activitat ha omplert l'espai de riures, ritme i molta interacció, convertint-se en el complement perfecte per destensar les emocions de la tarda i carregar energies de la manera més festiva abans de la sessió de nit. 

Visualitza la galeria d'imatges de l'activitat de la plaça.

L'activitat cinematogràfica s'ha reprès a dos quarts de deu de la nit amb el segon llargmetratge de ficció, Forastera, de la directora Lucía Aleñar. El film s'endinsa en els terrenys del dol juvenil i els lligams familiars a través d'una jove que, trasbalsada per la pèrdua sobtada de la seva àvia, comença un inquietant joc d'identitats en el qual adopta els rols de la difunta. La proposta de la cineasta transita entre el drama psicològic i el secretisme familiar, atrapant el públic en una atmosfera on la realitat i la ficció personal es difuminen per complet.

La vetllada ha conclòs amb el tradicional debat a peu d'escenari, on Bàrbara Ferrer, una de les productores de la cinta, ha agafat el relleu per desgranar les claus d'aquest viatge emocional sobre com gestionem l'absència dels que marxen. Ferrer ha respost amb claredat i proximitat les nombroses preguntes que s’han generat entre els espectadors entorn al significat de certs simbolismes de la pel·lícula, tancant amb èxit una jornada de gran calat cinematogràfic per al festival. 

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de la nit.