Setena lliçó: quan l’escola fa cinema, el coneixement es transforma en emoció

La catifa vermella va acollir ahir les últimes projeccions de la 17a edició del FIC-CAT. La jornada va començar amb la segona sessió de Centres Educatius, protagonitzada pels alumnes de secundària. S’hi van projectar 11 curtmetratges seleccionats, que van tenir la darrera oportunitat de lluir-se a la gran pantalla. Pràcticament tots els centres participants hi van assistir, omplint la sala per gaudir de les seves peces.

Pilar Franquet va obrir l’acte amb un discurs de benvinguda i va convidar els alumnes a pujar a l’escenari per explicar els seus treballs. Aplaudiments, agraïments i rialles van marcar uns parlaments que van tornar a demostrar que el cinema va de la mà amb l’educació. L’alumnat de l’Institut Cambrils, per exemple, va explicar: “Aquest projecte va començar com un treball de final de curs de l’assignatura d’audiovisuals, però amb el temps s’ha convertit en una cosa molt més especial per a nosaltres”.

A través de la comèdia, el drama, l’animació i altres gèneres, els curtmetratges van abordar temàtiques socials que reflectien les inquietuds i realitats de les noves generacions. El públic —format per alumnes, professors i membres de l’organització— en va gaudir plenament.

A la tarda, el documental Rosa Sensat. Per una escola plena de vida va inaugurar les sessions programades, conduïdes per Cris Gambín i Toni Pinel, codirectors del festival. A les sis, Eduard Miguel Costal, director del film, i David Pujol, membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, van pujar junts a l’escenari per presentar-lo. Costal va explicar: “L’objectiu d’aquest documental és ser una referència per donar a conèixer la figura de Rosa Sensat.” El film narra la trajectòria d’aquesta pionera de l’educació democràtica catalana, una dona que va dedicar la seva vida a ensenyar, no només a alumnes, sinó també a altres mestres. Tot i els estralls del franquisme, el seu llegat pedagògic ha estat clau per al sistema educatiu actual. El documental, fet a mida per a aquesta edició, va reivindicar una figura extraordinària que no pot caure en l’oblit.

Tot seguit, Pinel i Gambín, agafats de la mà, van donar pas a l’última sessió de documentals amb Arcadi, de David Serrano Blanquer. Es tracta d’un documental històric que recorre la vida d’Arcadi a través dels seus films i escenes ficcionades. Apassionat del cinema, Arcadi va haver d’aparcar els seus ideals per convertir-se en documentalista de guerra durant la Guerra Civil. Un film punyent que va sacsejar emocionalment el públic. En el col·loqui posterior, hi van participar David Serrano i un representant de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Serrano va expressar que l’objectiu era “construir un text que fes pensar, que no només mostrés allò que veiem, sinó que també donés peu a reflexionar sobre la memòria, l’amor, la pèrdua, la lluita per continuar malgrat tot”.

La funció de l’alumnat de l’Escola Salvador Espriu va obrir l’última sessió de la nit i, també, de tot el festival. En clau de comèdia, van oferir una representació que servia d’introducció al Premi Honorífic del FIC-CAT 2025, atorgat a Jose Juan Guijarro, mestre del centre Son Pacs. Guijarro ha dedicat tota la seva vida a ensenyar cinema a les aules, i va ser una de les primeres incorporacions al programa de Centres Educatius del festival. Pilar Franquet i Antonio Barrero van presidir l’acte i van destacar que Guijarro ha estat “mestre i guia de moltes generacions; des d’un institut públic de Mallorca ha convertit l’aula en un plató i els seus alumnes en creadors actius, capaços de pensar i expressar-se a través de les imatges.”

Després d’un vídeo homenatge, Guijarro va pujar a l’escenari a recollir el premi, acompanyat d’alumnes que el van voler agrair amb ell. El festival també va reconèixer la tasca de l’Escola Son Pacs convidant a Maria Cloquell i Toni Tornero, que han pres el seu relleu.

Per posar punt final a una jornada d’emocions i memòria, es va dur a terme l’última sessió de llargmetratges amb Esmorza amb mi, d’Iván Morales. El director va assistir acompanyat de l’actriu Anna Alarcón i els productors Àngels Masclans i Roger Torras. En la presentació, Morales va voler retre homenatge a Guijarro amb aquestes paraules: “No seríem res sense els mestres que ens ensenyen que podem formar part de la cultura i que el nostre relat pot formar part del relat col·lectiu. Una mica aquesta era la idea amb Esmorza amb mi.”

El film presenta la història de quatre persones en situacions emocionals complexes, abordant el desamor, la soledat i les obsessions. Segons Anna Alarcón: “El plantejament era com una sala de dissecció de l’ésser humà. Posar-hi una lupa i afegir-hi capes, i capes, i més capes... i veure com aquests éssers s’interrelacionen de manera molt honesta.”

Toni Pinel i Cris Gambín van tancar la presentació i el festival pronunciant, per última vegada enguany, el lema: “Salut i cinema, en català.”

Galeria completa d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/sf7dDLzBJJizCNes6

Fotos de Laia Roca.