La jornada de divendres 12 de juny s’ha iniciat amb la segona i última sessió de produccions de secundària, que ha reprès el pols de les pantalles mostrant, un cop més, el compromís de les noves generacions amb el cinema en català. La sessió, conduïda com ja és costum per la Pilar Franquet, ha omplert el Teatre del Casino Municipal de noves narratives i inquietuds juvenils.

Els primers a trencar el gel han estat els alumnes de l’Institut Jaume Salvador i Pedrol i de l’Ateneu Instructiu de Sant Joan Despí, que han presentat el curt El pou. Seguidament, s’ha projectat El pes de la teva absència, de l’Institut La Talaia de Calafell, l'equip del qual també ha pujat a l’escenari per explicar l’origen de la peça i la seva temàtica principal. A continuació, ha estat el torn d'Esquerra o dreta, de l'Institut Ribera del Sió; els seus alumnes han acudit a la cita per primera vegada i han agafat el micro per reivindicar el moment clau a la vida dels joves que aborda el seu projecte.

Per la seva banda, el representant del curt del Vedruna Artés, Sempre present, ha explicat d’on va sorgir la idea de fer aquest treball documental. Després s'ha pogut veure Tots els éssers humans ploren, de l’Institut de Terrassa, que en aquest cas no ha pogut ser present a la sala. En sisè lloc, s'ha projectat Traços compartits, una animació de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus, on part de l’equip ha pujat a l’escenari per explicar l’origen i el procés de realització. Tot seguit, l’Institut de Roda de Berà ha presentat L’últm missatge. Finalment, la cirereta l'ha posat Mare, la videocreació artística de l'Institut Narcís Oller de Valls, el creador de la qual ha explicat que el projecte va ser el resultat del seu treball de recerca. El debat posterior amb els alumnes i els seus professors ha servit per posar en relleu com les aules continuen sent un espai clau per despertar l'esperit crític a través de la creació audiovisual, convertint aquesta última sessió escolar en una celebració del talent del futur.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de Centres Educatius.

La programació ha fet un salt cap a l'èpica i la memòria històrica amb el documental Everest 1985: Els primers catalans a fer el cim, dirigit per Joel Badia. Per presentar la cinta, ha pujat a l’escenari Jordi Magrinyà, un dels expedicionaris, que ha introduït breument el que va significar aquell viatge. La producció reuneix els protagonistes d'aquella fita quaranta anys després, combinant imatges d'arxiu i testimonis actuals per reconstruir una ascensió exigent i perillosa. Més enllà de la gesta esportiva, el film proposa una reflexió molt humana sobre el pas del temps, la importància de la perseverança davant l'adversitat i la immutabilitat d'una passió compartida que uneix aquests muntanyencs per sempre.

Al col·loqui posterior, ha estat el mateix Jordi Magrinyà qui ha pres la paraula per revivure aquelles anècdotes amb el públic, contagiant l'emoció d'haver coronat el sostre del món. Magrinyà ha explicat com ha estat retrobar-se anys després amb la resta de l'expedició i ha comentat el motiu pel qual no va poder aparèixer finalment al documental, aprofitant també per resoldre els dubtes de la sala.

Sense deixar el gènere documental, a les set de la tarda ha arribat la darrera peça de la secció oficial a concurs: Operació Iperita: la trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata. Els directors, conjuntament amb gran part de l’equip, han acudit al teatre per presentar-lo breument, descrivint-lo com un documental clàssic, de molta recerca. L'obra destapa una pàgina fosca i silenciada de la nostra història: la implicació de la indústria civil catalana en la fabricació d'armes químiques per als bombardejos de l'Estat Espanyol al Rif fa un segle. La producció convida a una reflexió necessària sobre els límits de l'ètica industrial, els interessos econòmics que s'amaguen darrere els conflictes bèl·lics i la complicitat civil en els atacs contra la població.

Al col·loqui posterior ha pujat també el productor Xavier Abelló, de TAC12, que ha acompanyat Orensanz i Zapata per respondre les preguntes d'uns espectadors colpits per la cruesa de les dades. El debat ha generat un intercanvi d'impressions molt profund sobre la falta de coneixement generalitzat al voltant de la guerra del Rif i la importància vital de fer memòria històrica sense concessions.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció dels documentals.

Abans de la projecció de l’últm llargmetratge del festival, el públic ha pogut gaudir d'una sorpresa: s’ha desvelat en exclusiva un clip d'ESCAPE ROOM 2. Per presentar-lo, ha pujat a l’escenari Héctor Claramunt, guionista i director de la pel·lícula, que ha escalfat els motors de la sala.

La jornada s'ha completat definitivament fora de la competició oficial amb la projecció de Mallorca Confidencial, sota la direcció de David Ilundain. Per presentar el film ha acudit al teatre el productor Luis Ortas, qui ha explicat com va sorgir la idea per al guió: la seva intenció era mostrar la 'cara B' de la Mallorca turística. Aquest trepidant thriller ambientat l'any 2007 ens endinsa en el cor fosc del narcotràfic a l'illa i les seves ramificacions amb l'especulació immobiliària, a través del xoc familiar entre la líder del clan i la seva neboda Nela, que acaba de sortir de presó. La pel·lícula planteja un retrat cru sobre les lleialtats trencades, la violència sistèmica i la dificultat de trobar la llibertat quan estàs atrapat pel pes de la sang.

Al col·loqui final, Ortas ha compartit amb els espectadors el llarg camí que ha hagut de fer el projecte des de la idea original fins al rodatge i el resultat final. També ha parlat sobre el gran valor conceptual i artístic d’emprar la variant mallorquina del català a la pel·lícula, posant el punt final a les projeccions entre aplaudiments i celebrant la potència d'aquest tancament de luxe per a les projeccions de la divuitena edició del festival.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció del llargmetratge.