El Teatre del Casino Municipal manté el ritme frenètic de les grans ocasions en una setmana on el cinema no dona treva. La dinàmica de la trobada s'ha consolidat del tot, demostrant una capacitat única per saltar sense complexos de la cruesa social de la realitat més punyent a la tendresa de la ficció, passant per espais de pura catarsi col·lectiva.

Seguint el costum d'aquestes últimes jornades, la primera sessió de produccions d’escoles de secundària s’ha inaugurat avui a dos quarts d’onze del matí de la mà de la Pilar Franquet, membre de l’àrea educativa i pedagògica, que per tercer dia consecutiu ha pujat a l'escenari per fer de mestra de cerimònies. L'acte ha comptat amb un públic entregat, entre els quals es trobava l’alumnat de l’Institut de Roda de Berà i de l’Institut Mediterrània del Vendrell. El planter de secundària ha agafat el relleu de les pantalles aportant una mirada madura, compromesa i carregada de reflexió social a través del format curt, omplint la sala d'històries que transiten entre el dol, la identitat i els drets humans.

S'han pogut veure treballs col·lectius de gran vàlua com El Pou (dels instituts Jaume Salvador i Pedrol i Ateneu Instructiu de Sant Joan Despí), El pes de la teva absència (Institut l’Atalaya de Calafell), Esquerra o dreta (Institut Ribera de Sió) i Sempre present (Institut Vedruna Artés). Seguidament, s'han projectat Tots els éssers humans plorem (Institut de Terrassa) i Traços compartits (Institut Gabriel Ferrater de Reus). Un dels moments més especials s'ha viscut quan les alumnes representants del curt L’Últim missatge, de l’Institut de Roda de Berà, han pujat a l’escenari per explicar l’origen del projecte i el seu procés creatiu, abans de tancar la sessió amb Mare, de l’Institut Narcís Oller de Valls.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de Centres Educatius.

Les projeccions s’han reprès a les sis de la tarda amb una línia de compromís i un cop de realitat gràcies al documental Rebel. Han acudit a la cita la seva directora, Anna M. Bofarull, i la protagonista, Marta Torrecillas, que han pujat a l’escenari per presentar el projecte acompanyades per Manel Martí (assistent de producció), Yulia Protasova (una de les compositores de la banda sonora) i Montse Armengou (directora de Sense Ficció de TV3).

La cinta posa el focus en la història de la Marta Torrecillas, la dona que va esdevenir un símbol viral de la violència policial durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya, i en la posterior campanya de desprestigi i assetjament mediàtic que va patir. Més enllà del fet polític, l'obra esdevé una reflexió necessària sobre la cruesa dels judicis públics a l'era digital, l'impacte psicològic de l'estrès posttraumàtic i la lluita constant de l'individu per recuperar la seva pròpia identitat i dignitat davant la maquinària de la postveritat.

Al col·loqui posterior, que ha generat un dels moments de més intensitat de la jornada, l’Anna ha parlat de la importància de «tancar cicles» després d’un procés molt llarg i personal de gravació. Ha confessat que els hi va costar trobar el final del documental, ja que inicialment volien cloure'l amb el judici, però finalment, el naixement de la filla de la Marta va coincidir en el temps i van veure clar que era el tancament ideal per a totes dues bandes, mostrant així el procés intern d’evolució de la protagonista al llarg dels anys. Per la seva banda, la Marta ha respost preguntes sobre la gestió de la impotència i la por que encara manté de ser reconeguda per la gent equivocada, explicant com, en el seu dia a dia actual, utilitza sovint el seu segon cognom per no ser associada a aquella imatge que van construir —o destruir— d'ella.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de 'Rebel'.

Després d'un debat tan intens i carregat d'emocions a flor de pell, la jornada ha trobat el contrapunt perfecte de distensió amb la celebració de la segona sessió del Karaokat. Aquesta proposta lúdica, que ja comença a consolidar-se com un dels moments més esperats de complicitat entre participants i públic, ha aconseguit destensar l'ambient i omplir el recinte de riures, música i ganes de compartir. Els assistents han deixat de banda la solemnitat de les butaques per cantar i gaudir de valent, creant un bonic espai de germanor abans de encarar la recta final de la nit.

Visualitza la galeria d'imatges del Karaokat.

A dos quarts d’onze, la programació ha canviat radicalment de registre per cloure el dia amb el llargmetratge Tanit. Aquesta adaptació cinematogràfica del conte de Núria Albó ens submergeix en la riquesa paisatgística del Montseny a través dels ulls d'una nena que es veu abocada a explorar els entorns a causa del repòs obligat de la seva mare embarassada. La trobada de la petita amb una anciana aïllada a qui el veïnat titlla de bruixa obre les portes a una reflexió molt tendra sobre la superació dels prejudicis, el valor de la saviesa popular i la reconexió amb la natura com a refugi emocional.

Per a la presentació i el debat posterior, l'equip ha estat àmpliament representat a l'escenari pel director, Pep Garrido (qui també n'és guionista i productor), el productor Xesc Cabot i les reconegudes actrius Dolça Salvans i Isabel Rocatti. Durant la seva intervenció, el director ha parlat del conte original en què es basa la pel·lícula i ha volgut agrair expressament el suport de la televisió pública catalana i valenciana, vitals per fer possible que se segueixi fent cinema en català.

En el col·loqui final, Garrido ha aprofundit en el minuciós treball de so de la cinta, destacant que s'ha evitat l'ús excessiu de música perquè l'objectiu era «parlar amb els sons i els ambients de la pròpia natura». Així mateix, Isabel Rocatti ha compartit amb un públic entregat com es va preparar el entranyable i complex personatge de l'àvia Perona. L'acte ha tancat entre grans aplaudiments, celebrant la sensibilitat de la proposta a l'hora de capturar la màgia i la llibertat del dol a l’infantesa.

Visualitza la galeria d'imatges de la projecció de 'Tanit'.