· Crònica CAOBA · 

La 16a edició del FIC-CAT va arribar al seu quart dia amb molt més cinema en català i nous assistents amb ganes de gaudir de la programació del dimarts 4 de juny.

Al matí, els nens i les nenes de les escoles Salvador Espriu i El Cucurull, ambdues de Roda de Berà, van apropar-se al Teatre del Casino Municipal per conèixer i gaudir els 8 curtmetratges de la Selecció Oficial de Centres Educatius de primària. L’alumnat assistent es va mostrar especialment emocionat, ja que dos dels treballs a concurs, El bosc dels records  i El millor regal, són creacions dels seus companys i companyes. Els protagonistes de les dues produccions van pujar a l’escenari a presentar-les. També van assistir-hi l'alumnat i el professorat de Cicle Superior de l'Escola Les Codinetes de La Nou de Gaià.

A la sortida, tot l'alumnat va tenir l’oportunitat de votar la seva obra preferida. El dia de la Gala de cloenda, dissabte 8 de juny, es donarà a conèixer la guanyadora del Premi del Públic, que premiarà l’obra més votada pels assistents.

A les 6 de la tarda va arribar el moment d’una sessió de dues produccions emotives i radicalment oposades pel que fa al tractament tècnic i de contingut. En primer lloc, Cris Gambín i Toni Pinel, codirectors del Festival, van presentar el curtmetratge d'Alba Cros, Anhel de llum, una mirada molt personal sobre la llum de Barcelona i les persones de l'entorn més proper de la directora; el que ella anomena la seva família escollida. En segon lloc, el Festival va rebre a l’equip del documental Un estel fugaç. El codirector i protagonista Ignasi Guerrero, el codirector i guionista Arturo Méndiz i la productora executiva Carme Raventós, van presentar el seu projecte, un viatge personal, emocional i valent per recordar la vida i la mort d'un fill amb només quatre mesos de vida. També els va acompanyar Montse Armengou, directora del programa Sense Ficció de 3Cat.

Un cop finalitzada la projecció, es va establir un col·loqui sobre la mort i el dol com a eixos principals, que va comptar amb la participació dels creadors d'Un estel fugaç. “El procès del dol ha estat llarg, dur i gens fàcil. Amb el temps, però, et quedes amb les coses bones. Quan el meu fill va morir necessitava dir-li al món què ens havia passat, que les UCI existeixen, que les infermeres també, que el Pep va existir i continua vivint dins meu i de la meva família. Estàvem disposats a portar-lo de la mà per a ensenyar-li el món, però va ser ell qui ens va ensenyar a nosaltres molt i en molt poc temps”, va manifestar Ignasi Guerrero. Per la seva banda, Arturo Méndiz va afegir que “el susbtrat del documental és la comunicació de totes les famílies que hi apareixen i que han volgut compartir les seves intimitats. Entre totes elles s'hi han establert uns fils transversals de complicitat molt gran”.

Durant el col·loqui, també es van poder escoltar algunes experiències personals del públic assistent al voltant la temàtica del documental.

Les veus de les rodenques i els rodencs van ser la banda sonora de la tarda del dimarts, ja que va tornar a la plaça dels Pins el Karaokat. Des de les 8 de la tarda, tant petits com grans van atrevir-se a agafar el micròfon i cantar un tema en català, fos en grup o individualment. Tothom ho va viure amb molt entusiasme, tant els intèrprets com el públic que els aplaudia i talarejava amb unes i altres les cançons més conegudes.

I al voltant de les 9 del vespre el Teatre obria de nou les portes per acollir la sessió de la nit, amb el llargmetratge Escanyapobres d'Ibai Abad, pel·lícula de la Selecció Oficial del Festival basada lliurement en la novel·la L'Escanyapobres de Narcís Oller, i explicada en format western, un gènere poc usual en el nostre cinema.

Va passar per la catifa vermella i va pujar a l'escenari el director Ibai Abad per presentar la seva primera pel·lícula de ficció en català, rodada en diferents localitzacions interiors i exteriors de Catalunya i del País Valencià. El film està ambientat a finals del segle XIX, quan Europa vivia un moment de transformació i el capitalisme pertorbava la tranquil·litat de la Catalunya rural amb l'arribada del primer tren, símbol de la Revolució Industrial.

Durant el col·loqui de la pel·lícula, es van tractar temes com les reflexions filosòfiques que conté l’obra o les motivacions per fer una adaptació d'un clàssic de la nostra literatura. El director va manifestar que ”el projecte feia temps que el tenia al cap, però anys després de la crisi financera del 2008 vaig constatar que aquesta novel·la estava més d'actualitat que mai, que havien passat cent anys i aquest capitalisme salvatge que ja existia a finals del segle XIX tornava a estar vigent; vaig creure que calia portar a la pantalla aquells fets del passat i confrontar-los amb els del present”. En un altre moment Ibai Abad va manifestar que l'adaptació de la novel·la ha estat molt lliure perquè hi havia personatges de la novel·la que a la pel·lícula tenen més recorregut, com és el cas de la Cileta. “El personatge de la Cileta està molt més desenvolupat; de fet, és la protagonista." A més, el director va desvetllar algunes curiositats tècniques, com ara que van haver moltes versions del guió ”perquè el procés de realització va ser molt orgànic, i també perquè un guió mai està acabat, i es va reescrivint fins i tot durant el rodatge i durant la fase de muntatge”.

Amb la sessió de nit i el posterior col·loqui, es va donar per finalitzat, de forma molt satisfactòria, el quart dia del FIC-CAT; un dia que hem vist impregnat de color caoba, un pigment fiable, sòlid, càlid i elegant que serviria per definir, també, aquesta 16a edició quan tot just arribem l'equador de la seva durada. La solidesa i la constància dels i de les membres del Comitè organitzador del Festival són valors que l'han fet perdurar i li donaran continuïtat durant molts anys. Segur!

Fotos de Laia Roca.

Consulta la galeria d'imatges aquí.