• Crònica NACARADA • 

L’última sessió de Centres Educatius, la doble projecció de la sessió de tarda, un cabaret molt irreverent i un llargmetratge sobre la immigració i l'arrelament van ser els protagonistes del divendres 7 de juny, el penúltim dia del Festival Internacional de Cinema en Català.

Al matí, el Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà va obrir les seves portes, de nou, per rebre als espectadors de l’última projecció de Centres Educatius d’Educació Secundària. Entre el públic es trobaven tots els creadors dels curtmetratges. Van assistir-hi representants d'Els colors de la vida que du a dins, de l’Institut de Terrassa; Un abans i un després, de l'Institut d'Altafulla; Dicromàtic, de l’Institut Gabriel Ferrater; ESO Educació Sonada Obligatòria, de la Cooperativa Nou Patufet; La mestra, de l'Institut Maria Ibars de Dènia; El reflex, de l'Institut Baix Penedès, i Bulos de l'Institut de Castellbisbal. 

Tots els equips van ser cridats a l'escenari per Pilar Franquet, responsable de l’Àrea de Pedagogia i Centres Educatius, i van tenir l'oportunitat d'explicar llurs projectes a la resta de companys i companyes. A més, també van assistir com a espectadors l’alumnat i el professorat de l’Institut Baix Penedès del Vendrell, de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus i de l'Institut de Roda de Berà.

Un cop finalitzades les projeccions, els i les alumnes van votar l’obra que més els va agradar. Durant la Gala de cloenda de demà dissabte 8 de juny es donarà a conèixer el Premi del Jurat i la guanyadora del Premi del Públic, que premiarà l’obra més votada pel públic assistent. 

A les 18h va tenir lloc la darrera sessió de tarda del Festival. En primer lloc, els espectadors i espectadores van visionar Sincopat, un curtmetratge de gènere dirigit per Pol Diggler, que va assistir per a presentar la seva creació. 

També es va projectar Jango Edwards. L'home, el mite, la llegenda, un documental d'Albert de La Torre que ahir tenia la seva estrena mundial. Aquesta obra recull la trajectòria vital i professional d'aquest líder del moviment global de renovació del clown. Irreverent, provocador, escandalós… per primera vegada, però, van poder veure un Jango reflexiu i tendre. Albert de la Torre va venir acompanyat d'Albert Vinyes, Diana Gadish, Victòria Alcaraz, Diana Gamboa, Joaquin Daniel i Mila Von Chobiack, actrius  i actors del clown vinculats a Jango i al documental estrenat.

El públic present va poder preguntar sobre el documental i sobre el curtmetratge amb els seus directors en el col·loqui moderat per la codirectora Cris Gambín. “Sincopat vol jugar amb el cinema de gènere, amb un terror abordat des del sentit de l'oïda; és una peça angoixant que està feta amb la voluntat que l'espectador se senti incòmode” -va manifestar Pol Diggler.

Per la seva banda, Albert de la Torre va explicar que el documental s'hauria pogut estrenar a molts llocs, “però tenia clar, des del principi, que l'estrena havia de ser al FIC-CAT”. I és que el director ja havia estrenat al Festival el seu documental Pavlovsky, l'any 2019, i recordava l'experiència gratificant i el tracte que havia rebut.

La zona d'esbarjo, situada a la plaça dels Pins, va ser l’espai ideal per complementar la projecció del documental de Jango Edwards. Els components del Cabaret Cabró van ser els encarregats de posar el somriure als llavis de tots els assistents. De fet, el Cabaret Cabró va ser un invent de Jango Edwards consistent en la presentació de diferents números de clown que segueixen un patró irreverent. L'actuació dels 6 pallassos va acabar amb la participació del públic en un cerimònia de celebració del riure on tothom, tothom, es va sentir interpel·lat; i és que totes i tots  tenim una arma de construcció massiva que potser desconeixem: el nostre somriure. 

Des del primer dia, els 8 alumnes en pràctiques de primer curs del Cicle Formatiu d'Imatge i So de l'Institut Pere Martell de Tarragona han anat seguint tots els actes i projeccions per tal d'obtenir imatges i muntar el resum audiovisual de cada dia del Festival -i que es pot veure a través de les xarxes-. Elles i ells són, també, els encarregats de muntar el resum de tot el Festival que es podrà veure en exclusiva a l'inici de la Gala de cloenda de demà. I tot això ha estat possible gràcies a la tutoria i el seguiment n'ha fet DaVid Conill, responsable de l'Àrea de Programació del Festival.

En acabar, sobre les 9, més professionals de la indústria cinematogràfica van arribar al Teatre del Casino Municipal per gaudir de la darrera sessió de nit de la Selecció Oficial. Els codirectors del Festival Toni Pinel i Cris Gambín van ser els encarregats de rebre a la catifa vermella a l'equip tècnic i artístic de L'àvia i el foraster: el director Sergi Miralles, els productors Norbert Llaràs i Mila Luengo i els actors i actriu Carles Francino, Kandarp Mehta i Isabel Rocatti. 

La sessió es va iniciar, d'una manera diferent i emotiva, amb el reconeixement que el Comitè organitzador va voler retre a Josep Maria Marín, el responsable de l'empresa Movi-Cine que s'ha encarregat de les projeccions del FIC-CAT des de la 1a edició. Des de l'escenari, Marín va rebre un trofeu  -per la seva dedicació i compromís- de mans de l'equip del Festival.

El llargmetratge L'àvia i el foraster, amb caràcter d'estrena a Catalunya, i òpera prima de Sergi Miralles, és la història de Teresa, una modista que coneix Samir, el fruiter; que en realitat és un gran sastre que va haver d'emigrar del Pakistan. Es tracta d'una història emotiva sobre el foraster que som tots i totes.

L'equip de la pel·lícula va pujar a l'escenari a presentar-la, i un cop projectada es va establir un col·loqui amb tot l'equip dinamitzat pels codirectors Cris Gambín i Toni Pinel. Tots i totes van poder respondre a les qüestions que van sorgir entre el nombrós públic assistent a la sessió. Sergi Miralles va explicar que “la pel·lícula parla d'aquesta xenofòbia quotidiana que tots exercim sense adonar-nos; i sempre vam pensar que temes seriosos com aquest arriben millor a l'espectador si es tracten des de la comèdia i l'emoció”. Isabel Rocatti, visiblement emocionada, va dir que “és una pel·lícula d'amor, de generositat, de bones persones...”. Per la seva banda, Carles Francino va manifestar que “es tracta d'una pel·lícula on tots els personatges estan molt ben explicats, i el meu passa per un moment de crisi vital que li fa replantejar-se moltes coses: la tornada al poble, la relació de parella, la paternitat, etc.”

I, passada la mitjanit, i després de permetre la votació per al Premi del Públic amb el codi QR que es trobava a la sortida, es va posar fi a la jornada.

El setè dia dia del FIC-CAT ha tingut aire de nàcar; un nom de color antic, d'ús preciós, que designa una tonalitat brillant que pot anar del blanc al rosat. Estimula la imaginació i l'obertura mental; pot ser imprecís o fluctuant com el somriure, l'empatia i l'acceptació dels altres: valors que ens han aportat les produccions d'avui i que totes i tots hauriem de fer realitat en el nostre dia a dia.

Fotos de Laia Roca.

Consulta la galeria d'imatges aquí.