La reivindicació de la memòria a través de la poesia i el mite de l'home llop en el cinquè dia de Festival
La reivindicació de la memòria a través de la poesia i el mite de l'home llop en el cinquè dia de Festival
La reivindicació de la memòria a través de la poesia i el mite de l'home llop en el cinquè dia de Festival
06/06/2024

 · Crònica CARMESINA · 


Superat l’equador de la 16a edició del FIC-CAT, ahir dimecres 5 de juny va tenir lloc una nova jornada, en què es van projectar més produccions de les diferents seleccions oficials i es va dur a terme una activitat literària a la zona lúdica de la plaça dels Pins.


Pilar Franquet, responsable de l’Àrea de Pedagogia i Centres Educatius, els codirectors del Festival, Cris Gambín i Toni Pinel, i un bon nombre de voluntàries, van rebre l'alumnat que va assistir a la sessió de Centres Educatius d’Educació Primària. Des de l'escenari, Pilar Franquet va animar a tots aquells centres que enguany no havien participat a dur a terme un projecte audiovisual i presentar-lo a la convocatòria de l’any vinent.




La sala era plena a vessar. Gran part dels creadors i creadores dels curtmetratges van assistir a la projecció i van poder explicar la seva experiència com a cineastes. Van ser-hi presents representants dels treballs Què podem aprendre dels Neolítics?, de l’Escola Can Puig de Banyoles; El millor regal, de l’Escola El Cucurull de Roda de Berà; Els futpollastres, de l'Escola La Closa d'Esterri d'Àneu; L'experiment L-194, de L’Escola Piaget de Barcelona; La sardana, de L’Escola de Maspujols; El bosc dels records, de l’Escola Salvador Espriu de Roda de Berà, i Assalt a l'escola de l'Escola Berenguer de Montoliu de Masllorenç. L'Escola Serreria de València havia excusat la seva absència.


També hi van assistir com a espectadors i espectadores l'alumnat de la Zer Els Ceps de Bonastre i Masllorenç, de l'Escola La Muntanyeta de Bellvei i de l'Escola Les Eres de Creixell.


Un cop finalitzades les projeccions, els i les alumnes van votar l’obra que més els havia agradat mitjançant les paperetes i les urnes ubicades a l'entrada del Teatre.





Després de la pausa per dinar i agafar forces per a continuar veint cinema, va ser el moment de la sessió de tarda, que va comptar amb dues produccions amb regust reusenc. Els dos codirectors del Festival van introduir els dos treballs que es van projectar: el curtmetratge California, una producció de l'ECIR de Reus dirigida per Albert Mariné i el documental In Memoriam Biel, de Santi Suárez, que es projectava amb caràcter d'estrena.


El Festival va rebre Santi Suárez, director d'In Memoriam Biel, una aproximació a l'obra de Gabriel Ferrater i la influència que hi van tenir les seves experiències viscudes durant la infància i l'adolescència.


En el col·loqui posterior a la projecció, dinamitzat per la codirectora del Festival Cris Gambín, el director del documental va explicar el procés inicial de la cerca d'imatges d'arxiu que hi apareixen, i va manifestar que “In Memoriam Biel narra dues històries entrellaçades: per un costat, el període d’infància i adolescència de Ferrater a Reus, fins al moment en què va haver d’exilar-se amb la seva família a França, i per una altra banda, la trama en què se segueixen les funcions de l’espectacle 'Fil de memòria', que l’actor Pere Arquillué ha interpretat al llarg dels últims 20 anys”. Va afegir que “el món de Ferrater era un món en transició entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola, ple de disbauxa, d’esperança i de moments terribles que van marcar profundament la personalitat del poeta i la seva obra”.





En acabar la sessió de tarda, es va convidar al públic a traslladar-se a la plaça dels Pins, on va tenir lloc un recital criminal de la mà de Creixell.Crims, el Festival de Novel·la Criminal en Català. Els assistents van tenir un tastet de tres novel·les i un assaig que participaran en l’edició d’enguany de Creixell.Crims: 'Riu de safirs' de Marc Pastor, 'Caront' de Jordi de Manuel, 'Torturades' de Gemma Pascual i 'Hiperràbia' de Ferran Grau. L’activitat literària, que va anar a càrrec de Maribel Pérez i Raquel Gámez-Serrano va estar maridada amb peces musicals del saxofonista Enrique Ordax.


Aquesta va ser una activitat que va justificar de ple l'eix temàtic d'aquesta edició Cinema i literatura en tant que, efectivament, la novel·la negra és una font inesgotable d'opcions que permeten múltiples possibilitats a l'hora de ser adaptades al llenguatge cinematogràfic.





A dos quarts de deu, va iniciar-se la sessió de nit, amb la desfilada prèvia pel photocall de Pau Calpe i León Martínez, director i actor protagonista del llargmetratge de ficció Llobàs, una adaptació lliure de la novel·la Lobisón de Ginés Sánchez. Estem davant de la història dramàtica d'un noi mut, amb fòbia als espais tancats i que té dificultats per mantenir l’atenció quan li parlen; deambula de poble en poble amb el seu germà gran i, allà on va, rep insults, burles i pedregades. La proposta, que parteix d'una recreació contemporània del mite de l'home llop com a metàfora de la marginalitat, va despertar molta curiositat i interés entre el públic assistent, que va aplaudir fervorosament l'actuació del jove protagonista.




La sessió va acabar amb un col·loqui sobre el film, dirigit per la codirectora Cris Gambín i amb la participació de l'actor i del director del film. “El tema de la pel·lícula és la descripció d'una família errant que posa de manifest el que què significa ser germans, però partint d'un element del folklore europeu com és la llegenda de l'home llop. En qualsevol cas, més que fer por, la pel·lícula intenta emocionar” -manifestava Pau Calpe. L'actor León Martínez, sobre la creació del personatge, va explicar que ha estat un repte molt gran “sobretot perquè és un personatge que té dues cares, que no parla, que es mou d'una manera peculiar, que tot ho expressa amb la cara i els ulls”.


Tal com es fa després de cada projecció del FIC-CAT, el públic assistent va poder puntuar, utilitzant un codi QR, les obres que van veure en les diverses sessions del dia. L'obra més votada s'endurà el premi del Públic, que es donarà a conèixer durant la Gala de cloenda del Festival.




Tots els equips de les produccions que arriben al Festival tenen l'opció d'allotjar-se en els establiments col·laboradors; és el cas de Pau Calpe i León Martínez, que van arribar a primera hora de la tarda i van ser acompanyats en els vehicles oficials pels conductors voluntaris del Festival abans i després de la projecció. Les tasques de cerca d'allotjament i restauració, d'acompanyament, d'informació, etc. estan previstes amb antelació i són responsabilitat d'Anna Cortadella i Sònia López, membres de l'Àrea de Logística del FIC-CAT. El director de la pel·lícula va agrair les atencions rebudes i la calidesa del tracte humà. I aquest només és un exemple que evidencia aquest valor que tothom destaca del Festival.



El carmesí es considera el color de l'amor, l'escalf, l'energia i l'afecció. El carmesí poseeix una personalitat viscuda, que es deriva de la seva gran visibilitat. Però també és un color que representa la sang, la ràbia, la venjança... Per tots aquests estadis ha passat avui l'activitat d'aquesta cinquena jornada.



Fotos de Laia Roca.

Consulta la galeria d'imatges aquí.



Comparteix: