La 15a edició del FIC-CAT va arribar al seu quart dia amb molt més cinema en català i nous assistents amb ganes de gaudir de la programació del dimarts 13 de juny.

Al matí, nens i nenes de les escoles El Cucurull i Salvador Espriu, ambdues de Roda de Berà, van apropar-se al Teatre del Casino Municipal per conèixer i veure els nou curtmetratges de la modalitat Centres Educatius d’Educació Primària. L’alumnat assistent es va mostrar especialment emocionat, ja que dos dels treballs a concurs, Colla de 7 i Camp Base, són creacions dels seus companys. Els protagonistes de les dues produccions van pujar a l’escenari a presentar-les. A la sortida, els alumnes van tenir l’oportunitat de votar la seva obra preferida. 

A la tarda va ser moment d’una sessió de produccions de les comarques tarragonines i d’històries reals i properes. En primer lloc, Cris Gambín i Toni Pinel, directors del Festival, van rebre a les directores del curtmetratge En(RE)cordar, Marta Arjona i Maite Blasco, les quals van arribar molt ben acompanyades al costat del seu equip, format per les protagonistes Rosa Barrufet, Heura Bonet i Mei Casanova, el músic Liam Colomer, el productor Joan Arjona, la fotògrafa Laia Roca, a més d’altres representants d’entitats que han donat suport a la producció. “És un plaer presentar el nostre curtmetratge en aquest Festival acompanyades d’aquest equip. Per això, volem agrair al Festival, i també al Toni Pinel i a la Cris Gambín. Tant de bo hi hagi FIC-CAT per molts anys més i continueu apostant pel cinema en català”, va manifestar Arjona, que també va dedicar unes boniques paraules a l’Antonio Barrero, creador i director del Festival durant 14 anys, que no va poder ser present. 

En segon lloc, el Festival va rebre a l’equip del documental La llibreta del Doctor Gras. Els directors Júlia Albacar, David Barrera i Andreu Prunera i el director de la banda sonora Jordi Gómez, van presentar el seu projecte, que tracta de reivindicar històries i que parteix de les anotacions d’una llibreta. 

Un cop finalitzada la projecció, es va establir un col·loqui, amb la memòria i la dignitat com a eixos principals, que va comptar amb la participació dels creadors de La llibreta del Doctor Gras. “Teníem molt clar no havíem de donar un sentit èpic a la Guerra Civil Espanyola, que és el que normalment es fa. Amb el documental, pretenem fugir de l’”epicitat” i l’heroisme i proporcionar un espai de reflexió entorn el que realment va passar”, va pronunciar la codirectora Júlia Albacar. Durant el col·loqui, també es van poder escoltar algunes experiències personals del públic assistent al voltant la temàtica del documental. 

Les dues produccions que van formar part de la sessió de tarda, En(RE)cordar, de Marta Arjona i Maite Blasco, i La llibreta del Doctor Gras, de Júlia Albacar, David Barrera i Andreu Prunera, opten també al Premi a la Millor producció de les comarques tarragonines. 

Les veus de les rodenques i els rodencs van ser la banda sonora de la tarda del dimarts, ja que va tornar a la plaça de la Sardana el Karaokat. Tant petits com grans van atrevir-se a agafar el micròfon i cantar una cançó en català, fos individualment o en grup. La pluja va fer aturar el Karaokat abans de l’hora prevista.  

Tot i les inclemències meteorològiques, els espectadors van ser fidels al FIC-CAT, i  al voltant de les nou de la nit el teatre obria portes per acollir la sessió de la nit, amb el curtmetratge El tren de l’alegria, dirigit per Jordi Boquet, i el film Dos dies i l’eternitat, de Marc Esquirol. 

Pel que fa al curtmetratge El tren de l’alegria, hi van assistir l’Anna Moragriega i Olga Doganoc, productores de l’obra. “El film convida a pensar sobre l’abús de poder i les reflexions que ens fem de joves”, va anunciar Moragriega.

El llargmetratge Dos dies i l’eternitat, que tracta sobre la recerca de la felicitat i és un clar manifest generacional, va comptar amb la presència del seu director, Marc Esquirol, i els seus dos protagonistes, Miki Lloret i Sara Espías. 

Durant el col·loqui de la pel·lícula, es van tractar temes com les reflexions filosòfiques que conté l’obra o l’experiència de rodar amb un equip jove de tres persones, amb una handycam i un pressupost inferior a les pel·lícules convencionals. “Si soc una persona que penso, somnio, escric i viu en català i em plantejo fer una pel·lícula, doncs la faré en català. El meu objectiu és continuar fent cinema en la nostra llengua”, va exclamar Esquirol, normalitzant així l’ús del català en el film. A més, el director va desvelar un dels factors que, des del seu punt de vista, diferencia Dos dies i l’eternitat d’altres produccions: “Allò que fa especial el projecte és el fet que tothom d’aquesta sala pot comprar una càmera i gravar, com jo he fet. Crec que això també converteix la pel·lícula en quelcom molt personal i directe.”

Amb la sessió de nit i el posterior col·loqui, es va donar per finalitzat, de forma molt satisfactòria, el quart dia del FIC-CAT, que arriba ja a l’equador de la seva 15a edició. 

Galeria d'imatges de Laia Roca aquí